[DRET AL TEMPS]

El 10 de desembre de 1948 l'Organització de les Nacions Unides [ONU] va declarar el descans i el lleure drets humans bàsics. 61 anys després, sembla que molts ens n’haguem oblidat.

Aquesta cita en el calendari de dies mundials és una oportunitat per posar l’accent en la importància de l’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeix el dret al descans i al lleure, i, per tant, en la importància del temps de les persones. El temps és un dret fonamental.

Avui en dia les ciutats i tots els seus serveis encara estan pensats i dissenyats quasi exclusivament en funció del treball i dels horaris laborals industrials. La idea de velocitat associada a la de progrés i el disseny de les ciutats i el seu entorn ens convida a viure amb presses i a buscar com augmentar el nostre temps sense pensar en la seva qualitat. Els desequilibris que es produeixen contribueixen a incrementar la percepció de conflicte entre els diferents temps de les persones.

Algunes iniciatives impulsades des de l’administració i la pròpia ciutadania pretenen posar de manifest una nova escala de valors en relació al temps i en una nova forma de viure i concebre la ciutat que consideri la desacceleració del seu ritme i la gestió harmònica de la vida laboral, familiar i personal com a elements fonamentals per a una major i millor qualitat de vida.

En aquest sentit, l’àmbit de la cultura, no és una excepció. L'oferta cultural de ciutats com Barcelona és molt àmplia i les hores buides a l'agenda acostumen a provocar més angoixa que plaer. La cultura és una eina per millorar la qualitat de vida de les persones que es mereix ser gaudida no com un producte sinó com una experiència i d'una forma més pausada i conscient.

comparteix

tradueix